Una mica d'història
Segons la llegenda xinesa, fou l'Emperador Yao (entre els anys 2357 i 2255 a.c.) qui va inventar el wei-qi (nom xines del Go) per desenvolupar la capacitat mental del seu fill. Wei-qi signfica "joc de rodejar" en xinès, i Go es la pronunciació Japonesa del Kanji xinès qi. A Corea s'anomena baduk
Fins als primers anys de l'època dels tres regnes (220 - 226 d.c.), en el "Tractat de les arts" es deia que el tauler del Go tenia 17 linies horitzontals i 17 de verticals. Després d'uns 600 anys, al final de la dinastia Tang, en el segle IX, es deia ja que el tauler tenia 19 linies. Des d'aleshores, les regles bàsiques del joc del Go no han sofert cap canvi.
Introuït al Japó cap allà el 740 d.c., el Go estava restringit inicialment als cercles de la cort, però es va extendre gradualment entre el clergat budista i sinoïsta i els samurais. Japó va ser el primer país en establir un sistema de jugadors professionals ara fa 400 anys. Això va proporcionar al joc un gran augment de popularitat i de nivell de joc.
El Joc del Go fou descrit pels viatgers europeus que van anar a l'extrem orient durant el segle XVII, pero no es va començar a jugar a Europa fins al 1880. Avui en dia es juga al Go en tots els països europeus, encara que el nivell de joc està molt per sota dels professionals orientals.
Es possible que fós introduït a Espanya per Ambrosio Wang An-po, qui va publicar un tractat de 181 pàgines en Castellà al 1970, anomenat "El Cercado". Actualment, es pot trobar una edició digital d'aquest tractat aquí.